dijous, 28 d’octubre del 2010
ALBERTOSIERRAMARTIN9819
Hola me llamo alberto i este es mi primer blog me lo ha dixo para crearmelo la Alicia.
dimecres, 27 d’octubre del 2010
ALBERTOSIERRAMARTIN9819
La castanya, un dels fruits secs amb menys calories
Destaca per la seva moderat aportació energètica i una composició nutricional semblant a la dels cereals
La castanya ("Castanea Sativa") és un aliment típic dels mesos de tardor i hivern, com la gran majoria dels fruits secs. Però a diferència d'aquests, la seva aportació energètica és inferior. Té menys greix, un alt contingut en aigua i nutrients reguladors, com el potassi i els folats. Per contra, la quantitat d'hidrats de carboni és més gran que a la resta de fruits, per la qual cosa convé moderar-ne el consum en cas de diabetis.
Última actualización: 3 de diciembre de 2009
- Imatge: Enrique Dans -
Valor nutritiu
La varietat de castanya que es consumeix de manera habitual és la comuna o europea, tot i que destaquen tres tipus: la xinesa, la japonesa i l'americana. La composició de totes elles és molt similar, només es diferencien en la proporció d'hidrats de carboni i en la seva dolçor, més intens en la varietat xinesa. Les castanyes són aliments rics en hidrats de carboni complexos, una característica que s'ha de tenir en compte en cas de diabetis.
La seva quantitat de greix és bastant similar a la dels cereals (al voltant del 3%) i, per tant, molt inferior a la de la resta de fruits secs (50%). Entre els nutrients reguladors que conté, destaquen el potassi (500 mg/100 g) i els folats. Aquestes propietats, juntament amb un contingut en aigua que suposa gairebé la meitat del seu pes, converteixen la castanya en un dels fruits secs de menor contingut calòric. Per la seva moderat aportació energètica, es pot consumir de manera controlada en cas de sobrepès i obesitat.
Taula de composició (100 grams de porció comestible)
Calories
Hidrats de carboni (g)
Proteïnes
(G)
Fibra
(G)
Greix (g)
Calci
(Mg)
Fòsfor
(Mg)
Magnesi
(Mg)
Folats
(Mcg)
165
36,6
2
5.5
2.2
145
256
234
141
mcg= micrograms.
Cuinar amb castanyes
Les castanyes constituïen la base de l'alimentació a Europa. Es consumien rostides, seques o en forma de farina, fins que la patata i el blat de moro es van convertir en dos aliments freqüents en el segle XVI. Va ser llavors quan van perdre protagonisme de forma gradual en la gastronomia popular. Avui dia, les castanyes es mengen, majoritàriament, torrades o cuites-amb un petit tall a la pell per evitar que rebentin-, ja que crues resulten dures, aspres i són incòmodes de pelar.
Les castanyes es poden menjar rostides, cuites, en puré o postres com l'exquisit "marron glacé"
Al cuinar-les, és adequat treure la pell i bullir durant mitja hora. Si es prefereix, es poden menjar en forma de puré o en crema per untar el pa. Es bullen les castanyes i s'aixafen fins a obtenir una pasta uniforme, a la qual es pot afegir llet o sucre.
Amb les castanyes s'elabora l'exquisit "marron glacé", unes postres francès amb clara d'ou i castanyes de gran qualitat, que es pelen, confiten i glacejat. El pastís de castanya o la barreja amb altres fruits secs són postres molt oportuns per a aquestes dates i una manera d'aprofitar els excedents d'aquest fruit i les seves propietats nutritives. La castanya també dóna un toc diferent a les compotes de fruites de temporada i és un ingredient principal de la recepta de socochones, que es cuina amb llet, canyella i un pessic de sal.
Les castanyes fresques i tendres són difícils de pelar, encara que un mètode fàcil per netejar consisteix en fer un tall profund en forma de creu en la closca i posar-les en remull durant 15 minuts en aigua calenta. A continuació, s'escorren, s'introdueixen en el forn a 180 º C fins que la closca es comenci a corbar, sense que arribi a torrar per dins. Les castanyes es pelen calents. Si la pell interior no es desenganxa, es tornen a introduir en aigua bullint durant 1 minut. Es treuen i es freguen amb un drap de cuina. D'aquesta manera, ja estan llestes per consumir en el moment o per conservar-les en almívar o congelades.
Diversitat i tipus
Encara que es pensava que la castanya era originària de l'Orient i es va introduir a Europa durant l'època dels romans, estudis actuals confirmen que els castanyers ja es conreaven en el continent en aquests temps. Algunes referències de la literatura situen la castanya cap al segle V aC a Grècia, encara que no va ser fins a cinc segles després quan es va estendre per França i Espanya.
El castanyer aguanta millor en llocs frescos i abrigats de climes temperats, però humits. L'arbre creix de forma natural al sud d'Anglaterra, Mar Caspi, Península Ibèrica, Canàries, nord del Marroc i Algèria. També es poden trobar exemplars de castanyer al nord d'Alemanya, Estats Units, Xina i Japó.
CRITERIS DE QUALITAT EN LA COMPRA I CONSERVACIÓ
- Imatge: Cert Xornal -
Les castanyes es poden trobar al mercat des de principis de tardor fins a finals d'hivern. Al comprar-les, és important tenir en compte l'estat de la pell, que ha de ser brillant. Per conservar a casa, s'aconsella guardar-les en un lloc fresc i sec. No cal emmagatzemar-les dins de bosses de plàstic ja que poden florir. Tant crues com torrades, es conserven al congelador durant uns sis mesos.
Respecte a les normes de comercialització, les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) conformen la millor protecció amb la que pot dotar a una determinada zona de producció. Aquest distintiu dota les castanyes d'unes normes específiques diferenciades de la resta de fruits que accedeixen al mercat. Els únics fruits emparats en aquesta denominació són les Castanyes de Galícia, que es destinen, majoritàriament, al mercat en fresc i per a la fabricació de crema i farina.
Destaca per la seva moderat aportació energètica i una composició nutricional semblant a la dels cereals
La castanya ("Castanea Sativa") és un aliment típic dels mesos de tardor i hivern, com la gran majoria dels fruits secs. Però a diferència d'aquests, la seva aportació energètica és inferior. Té menys greix, un alt contingut en aigua i nutrients reguladors, com el potassi i els folats. Per contra, la quantitat d'hidrats de carboni és més gran que a la resta de fruits, per la qual cosa convé moderar-ne el consum en cas de diabetis.
Última actualización: 3 de diciembre de 2009
- Imatge: Enrique Dans -
Valor nutritiu
La varietat de castanya que es consumeix de manera habitual és la comuna o europea, tot i que destaquen tres tipus: la xinesa, la japonesa i l'americana. La composició de totes elles és molt similar, només es diferencien en la proporció d'hidrats de carboni i en la seva dolçor, més intens en la varietat xinesa. Les castanyes són aliments rics en hidrats de carboni complexos, una característica que s'ha de tenir en compte en cas de diabetis.
La seva quantitat de greix és bastant similar a la dels cereals (al voltant del 3%) i, per tant, molt inferior a la de la resta de fruits secs (50%). Entre els nutrients reguladors que conté, destaquen el potassi (500 mg/100 g) i els folats. Aquestes propietats, juntament amb un contingut en aigua que suposa gairebé la meitat del seu pes, converteixen la castanya en un dels fruits secs de menor contingut calòric. Per la seva moderat aportació energètica, es pot consumir de manera controlada en cas de sobrepès i obesitat.
Taula de composició (100 grams de porció comestible)
Calories
Hidrats de carboni (g)
Proteïnes
(G)
Fibra
(G)
Greix (g)
Calci
(Mg)
Fòsfor
(Mg)
Magnesi
(Mg)
Folats
(Mcg)
165
36,6
2
5.5
2.2
145
256
234
141
mcg= micrograms.
Cuinar amb castanyes
Les castanyes constituïen la base de l'alimentació a Europa. Es consumien rostides, seques o en forma de farina, fins que la patata i el blat de moro es van convertir en dos aliments freqüents en el segle XVI. Va ser llavors quan van perdre protagonisme de forma gradual en la gastronomia popular. Avui dia, les castanyes es mengen, majoritàriament, torrades o cuites-amb un petit tall a la pell per evitar que rebentin-, ja que crues resulten dures, aspres i són incòmodes de pelar.
Les castanyes es poden menjar rostides, cuites, en puré o postres com l'exquisit "marron glacé"
Al cuinar-les, és adequat treure la pell i bullir durant mitja hora. Si es prefereix, es poden menjar en forma de puré o en crema per untar el pa. Es bullen les castanyes i s'aixafen fins a obtenir una pasta uniforme, a la qual es pot afegir llet o sucre.
Amb les castanyes s'elabora l'exquisit "marron glacé", unes postres francès amb clara d'ou i castanyes de gran qualitat, que es pelen, confiten i glacejat. El pastís de castanya o la barreja amb altres fruits secs són postres molt oportuns per a aquestes dates i una manera d'aprofitar els excedents d'aquest fruit i les seves propietats nutritives. La castanya també dóna un toc diferent a les compotes de fruites de temporada i és un ingredient principal de la recepta de socochones, que es cuina amb llet, canyella i un pessic de sal.
Les castanyes fresques i tendres són difícils de pelar, encara que un mètode fàcil per netejar consisteix en fer un tall profund en forma de creu en la closca i posar-les en remull durant 15 minuts en aigua calenta. A continuació, s'escorren, s'introdueixen en el forn a 180 º C fins que la closca es comenci a corbar, sense que arribi a torrar per dins. Les castanyes es pelen calents. Si la pell interior no es desenganxa, es tornen a introduir en aigua bullint durant 1 minut. Es treuen i es freguen amb un drap de cuina. D'aquesta manera, ja estan llestes per consumir en el moment o per conservar-les en almívar o congelades.
Diversitat i tipus
Encara que es pensava que la castanya era originària de l'Orient i es va introduir a Europa durant l'època dels romans, estudis actuals confirmen que els castanyers ja es conreaven en el continent en aquests temps. Algunes referències de la literatura situen la castanya cap al segle V aC a Grècia, encara que no va ser fins a cinc segles després quan es va estendre per França i Espanya.
El castanyer aguanta millor en llocs frescos i abrigats de climes temperats, però humits. L'arbre creix de forma natural al sud d'Anglaterra, Mar Caspi, Península Ibèrica, Canàries, nord del Marroc i Algèria. També es poden trobar exemplars de castanyer al nord d'Alemanya, Estats Units, Xina i Japó.
CRITERIS DE QUALITAT EN LA COMPRA I CONSERVACIÓ
- Imatge: Cert Xornal -
Les castanyes es poden trobar al mercat des de principis de tardor fins a finals d'hivern. Al comprar-les, és important tenir en compte l'estat de la pell, que ha de ser brillant. Per conservar a casa, s'aconsella guardar-les en un lloc fresc i sec. No cal emmagatzemar-les dins de bosses de plàstic ja que poden florir. Tant crues com torrades, es conserven al congelador durant uns sis mesos.
Respecte a les normes de comercialització, les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP) conformen la millor protecció amb la que pot dotar a una determinada zona de producció. Aquest distintiu dota les castanyes d'unes normes específiques diferenciades de la resta de fruits que accedeixen al mercat. Els únics fruits emparats en aquesta denominació són les Castanyes de Galícia, que es destinen, majoritàriament, al mercat en fresc i per a la fabricació de crema i farina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)